4 de febrer de 2023

Fer teologia des dels marges: ¿qui és Déu per a tu?

Carlos Castillo, arquebisbe de Lima, a l'hospital de campanya de Santa Anna - Animaset
Carlos Castillo, arquebisbe de Lima, a l'hospital de campanya de Santa Anna - Animaset

“Déu és algú que no em jutja mai”. “Per a mi el pecat és fer mal als altres”. “Vull que el papa em pregunti per la meva felicitat”. “Aquí no anem a missa però la nostra fe no ens la pren ningú”. Així han respost algunes de les 508 persones que viuen als marges de 40 ciutats de tot el món a les preguntes del projecte “Fer teologia des de les perifèries existencials”. Aquesta recerca l’ha impulsat el papa Francesc amb la voluntat decidida d’escoltar els qui no tenen veu i preguntar-se quina reflexió teològica impliquen aquestes afirmacions.

Barcelona va ser una de les 40 ciutats escollides i a la teòloga i monja benedictina Teresa Forcades se li va encarregar coordinar el treball a la nostra ciutat, amb la intenció que les opinions del més vulnerables s’escoltin en el sínode de bisbes de 2024 sense els diversos filtres que el procés sinodal comporta. De fet, aquest treball es troba sota el paraigües de la Comissió Vaticana covid-19, que controla directament el mateix Sant Pare i que depèn del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral.

El resum de la investigació i els fonaments teològics i eclesiològics que la motiven es van presentar el 12 del passat mes d’octubre a Roma i dos dies després a l’església de Santa Anna de Barcelona. A l’acte de Ciutat Vella van parlar Mons. Armando Matteo, del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, el teòleg milanès Sergio Massironi, director de la investigació, la mateixa Teresa Forcades i Mons. Carlos Castillo, arquebisbe de Lima.

Es va remarcar que l’objectiu d’aquest treball no és només donar veu als qui pateixen sinó fer teologia a partir de la seva experiència de Déu. Hi ha una voluntat de fer un altre tipus de teologia que fugi de les elucubracions intel·lectualitzades de la fe que només entenen els especialistes. Contràriament a aquesta concepció, el mateix Carlos Castillo ens deia que si ens creiem l’encarnació, que Déu es revela en la història, primer ve l’experiència i després la reflexió teològica, i que per tant, la relació entre teologia i pastoral no és opcional. No deixa de sobtar-me positivament escoltar un discurs crític, gairebé outsider, en boca de l’oficialitat eclesial.

Entre els entrevistats a Barcelona hi havia una majoria de dones: usuàries de Càritas, víctimes de violència sexual i tràfic, internes a les presons, entre altres. Moltes tenen en comú una relació directa, íntima amb Déu, que les estima, que les sosté, que no les jutja. Entre les respostes també es desprenia una crítica al clericalisme, a la fe expressada des de l’elitisme d’uns pocs. Els savis són necessaris però sempre al servei dels més febles.

En definitiva es busca ser fidels teològicament a la profunditat de l’experiència dels pobres. Que s’escolti el Sensus fidei fidelium (el sentit de la fe dels fidels), és a dir, que es cregui en la capacitat del tots i totes les batejades per entendre el sentit de la fe. Al final és llegeix en aquest treball d’investigació una voluntat de renovació eclesial i teològica. Una voluntat de Francesc i tots els que vibren en la seva mateixa freqüència d’ona de reconnectar amb l’esperit del Concili Vaticà II i actualitzar-lo al segle XXI.

Teresa Forcades ens recordava les paraules de l’evangeli de Lluc: “En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, digué: T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè hasrevelatals senzills tot això que has amagat als savis i entesos.” (Lc, 10, 21), per recordar-nos que cal reconèixer el petit, la petita, com a subjecte de paraula pròpia. I es que en la senzillesa hi ha Déu.

Comparteix

Contingut relacionat