4 de febrer de 2023

Joaquim Malé: “La Bíblia és un dels pilars de la nostra civilització”

El biblista Joaquim Malé - Bisbat de Girona
El biblista Joaquim Malé - Bisbat de Girona

Joaquim Malé acostuma a presentar-se com a professor, i quan li pregunten de què, respon que d’Humanitats. Això implica que imparteix classes a secundària i batxillerat —a La Salle de Girona—, sobretot de filosofia i història, però també a molts altres llocs; i és precisament en aquests llocs on procura d’esplaiar-se en la seva dedicació veritable: la Sagrada Escriptura. Enguany, per raons familiars, el biblista escalenc no ha pogut participar activament a la VII Setmana de la Bíblia —que per cert no ha portat gaires actes a la diòcesi de Girona— però ha accedit gustosament a parlar amb Foc Nou d’una matèria a la qual ha dedicat milers d’hores d’estudi.

¿Com va néixer el seu interès per la Bíblia?

Avui diríem que per casualitat, però una mirada atenta als esdeveniments ens mostra que fou un acte providencial. Diguem que vaig coincidir en el moment i en el lloc adequats amb la persona adequada i, com sovint passa amb la pròpia fe, tot plegat neix de l’encontre amb l’altre. En uns casos amb el Senyor Jesús, en altres amb algun mestre que és capaç de suscitar-te les millors coses. Penso que fou així.

¿Quina és la part de la Bíblia que més t’agrada o més intensament has estudiat?

Tot i que vaig iniciar-me amb el Nou Testament –amb sant Pau primer, i amb Jesús després–, en els darrers anys m’he dedicat a l’Antic Testament. I el corpus amb què més he bregat és el Pentateuc, els cinc primers llibres de la Bíblia. Ara bé, a mi sempre m’ha semblat brillant aquella màxima que dicta que cal ser especialista en generalitats, així que procuro de moure’m amb certa comoditat per tota l’Escriptura.

La Bíblia ha inspirat nombroses pàgines en la literatura universal de tots els temps, fins al punt que sovint escriptors no creients s’hi han inspirat per a les seves obres. L’Escriptura no és cosa únicament de creients, ¿oi?

És obvi! La Bíblia sempre ha estat un dels grans codis simbòlics de la cultura europea i, estenent l’àmbit, occidental. Tant la literatura com la resta d’arts són testimonis seculars de la immensa importància de l’Escriptura. Podríem dir, sense por d’errar, que la Bíblia és un dels pilars de la nostra civilització i, evidentment, tampoc no és discutible que la nostra cultura és profundament cristiana.

¿Creu que la Bíblia és un clàssic imprescindible com ho poden ser La Ilíada, L’Odissea o El Quixot?

La Bíblia, que recordem que no és un llibre sinó una biblioteca de llibres, es troba en el fonament de gran part de les obres que s’han fet després. Els grans poemes homèrics, així com gran part de la literatura grega i romana, constitueixen un altre dels pilars de què parlava més amunt. Per tant sí, els llibres de la Sagrada Escriptura són un corpus que cal considerar clàssic i, per això mateix, imprescindible de la cultura humana.

¿Romandre allunyats de la Bíblia i del fet religiós ens converteix en una societat més pobra?

Jo penso que sí. Tot allò que resta elements de reflexió i de coneixement del nostre entorn i, en el fons, de la realitat en què vivim –ja sigui present o passada– és un empobriment a nivell individual i col·lectiu. És per això que considero imprescindible que el coneixement de la religió, fins i tot com a fet cultural o humà, sigui matèria tractada amb cert aprofundiment en les escoles. Si neguem aquesta riquesa als alumnes els estem negant una part fonamental i, a més, bellíssima, del món.

Joaquim Malé en una conferència al Centre Catòlic de Blanes l'any 2022 - CCB
Joaquim Malé en una conferència al Centre Catòlic de Blanes l’any 2022 – CCB

¿D’on diria que ha de partir la primera catequesi?

Si bé jo no m’he dedicat mai al món de la catequesi i, per això mateix, la meva opinió al respecte és molt poc fonamentada, em penso que com qualsevol encontre amb algú desconegut ha de partir d’una coneixença personal, d’un aprofundiment existencial que permeti estrènyer lligams. ¿Què vull dir? Doncs que en la base de tota instrucció catequètica hi hauria d’haver Jesús: la seva vida, la seva proposta i tot allò que es deriva d’una ètica de l’amor. Això pot il·lusionar qualsevol persona, perquè ens parla de fer un món millor allunyat de tota injustícia i abús de poder. ¿Qui, amb dos dits de seny, s’hi pot negar?

Hi ha qui recomana els evangelis com a primer apropament a les Escriptures. Però, ¿el Nou testament es pot entendre sense conèixer prèviament l’Antic Testament?

Sant Agustí deia que el Nou Testament palpita en l’Antic, i que l’Antic Testament es manifesta en el Nou. És una forma poètica de mostrar el lligam indissociable que hi ha entre les dues parts de la Bíblia. Jo penso que sense una certa familiaritat amb l’Escriptura jueva és molt difícil d’entendre bé el missatge i, sobretot, el sentit teològic profund de què estan amarats els evangelis i la resta de la literatura neotestamentària. A part, el desconeixement sol dur al menyspreu i, finalment, a la marginació. La història ens ensenya que això s’ha produït massa vegades com per tornar-hi. Per tant, la meva recomanació no és altra que llegir la Bíblia sencera, sense privilegiar una o altra part.

¿Com creu que es pot apropar la Bíblia als infants? ¿És realment un text assequible per infants i joves?

L’apropament es pot fer de moltes maneres, ara bé, allò que és verament important és que qui faci aquest pas tingui la motivació i els coneixements necessaris per encomanar la passió. Pensem que la desmotivació acadèmica no és quelcom privatiu del món bíblic, sinó que qualsevol àmbit de coneixement explicat o transmès sense passió es transforma en un pes feixuc. Per tant, el primer ingredient per apropar la Bíblia als joves és que qui ho faci ho visqui amb tota l’energia. Per la resta, és com tot: els textos esdevenen comprensibles si algú és capaç de fer-ne veure el significat.

D’entre les moltes pel·lícules inspirades en les Escriptures, ¿quines són les que troba més reeixides i recomanables?

La veritat és que mai m’he detingut a mirar gaires films bíblics. El pèplum d’èpoques passades sembla que torna a Hollywood, sobretot amb grans efectes especials; no ho sé. A mi, de petit, em va impressionar aquell Moisès, gaiato en mà, interpretat per Charlton Heston!

Comparteix

Contingut relacionat