4 de febrer de 2023

La por

La por provoca conseqüències que van del desemparament al suïcidi
La por provoca conseqüències que van del desemparament al suïcidi

La por és un sentiment, sempre desagradable, comú a totes les persones. La por es ramifica en moltes vies que es poden arribar a enllaçar i que provoquen estats mentals molt greus, fins i tot amb resultat de mort.

Actualment, i sempre amb tots els matisos que siguin necessaris, la humanitat, totalment interconnectada i, segurament per aquesta causa, pateix un clima general de por: la por difusa però real i actual d’atacs nuclears, de guerres, de capitalisme ferotge que empeny la societat a la pobresa, la soledat i la desesperació total. Aquest clima limita en amplis sectors les activitats i possibilitats del viure. Realitat cada vegada més crua de l’afirmació evangèlica: “aquell qui més té, més li serà donat; a qui no té, fins i tot el poc que té li serà pres (Lluc.19, 11-28).”

Aquests últims temps nostres i a partir de la pandèmia, la por s’ha tornat més real i ha penetrat els individus. Sobretot ha afectat nens i joves en diversos aspectes, provocant-los conseqüències terrribles que van des del desemparament fins el suïcidi, primera causa de mort no natural a Espanya. Pobresa severa, canvis socials, desatencions, famílies desestructurades. Les famílies, les escoles i la sanitat ho detecten o ho haurien de detectar, però massa sovint topen amb els límits econòmics per solucionar-ho i les situacions es tornen greus. Qui més té menys contribueix a pal·liar la misèria.

A l’altre extrem de la vida trobem els ancians. Les causes que els afecten negativament poden ser diferents però no gaire: desatenció sovintejada, solitud, malaltia, falta d’acolliment públic… Els ancians no van a escola i les famílies actuals s’han dispersat. Les atencions clíniques, psicològiques i psiquiàtriques són escasses o fora del seu abast, això en el cas que l’individu vulgui reconèixer la causa dels seus temors i posar-hi remei.

La por no és altra cosa que un gran desconsol i qui té el remei a la mà no l’aplica. La política dels fets ho confirma. L’evangeli també.

Comparteix

Contingut relacionat