4 de febrer de 2023

L’ermita de Santa Bàrbara: pau i espiritualitat dalt d’un cim

Santa Bàrbara
L'ermita de Santa Bàrbara, a la localitat de Blanes - Josep Renalias

Blanes no es distingeix només per les seves cales i paisatges meravellosos, sinó també per les seves arrels cristianes i catalanes, manifestades a través d’ermites com ara la de Santa Bàrbara, una de les més destacables.

De les arrels cristianes i catalanes del municipi de Blanes (Girona) en dona testimoni el Liber Maiolichinus, un text medieval que explica l’arribada al poble d’una croada, dirigida per pisans, contra musulmans a les Illes Balears. Arribaren a la vila un 30 d’agost de 1113, després de sobreviure a una tempesta. Un cop a la platja, van perseguir els blanencs amb la creença que eren musulmans mallorquins, però els nostres avantpassats els feren saber que eren “cristians i catalans”. Aquest és el document escrit més antic que es conserva, i en ell es troba per primera vegada “catalans” referint-se als habitants de Catalunya. 

Així, doncs, el sentir-se cristià i català ha fet que els blanencs fornissin devotament Blanes i això explica que disposem de set ermites. Una d’elles és la de Santa Bàrbara, que em resulta entranyable tant per les vivències amb la família i els amics, com per la plàcida pau i espiritualitat que encomana. L’ermita està situada al cim del turó del mateix nom. Adossada a una torre de guaita del segle XVI, fa conjunt amb la casa de l’ermità. Inicialment romànica, fou reconstruïda l’any 1980 gràcies a la decisiva col·laboració dels vilatans. Sabem que pels volts de 1603 s’hi feia una devota processó que acabava en festa.

Santa Bàrbara em resulta entranyable tant per les vivències amb la família i els amics, com per la plàcida pau i espiritualitat que encomana.

L'ermita de Santa Bàrbara
L’ermita de Santa Bàrbara

La tradició continua i el primer diumenge de desembre celebrem l’Aplec de Santa Bàrbara participant d’una missa i ballant sardanes, tot gaudint d’unes vistes que són un regal pels ulls i per l’esperit. Periòdicament s’hi organitzen trobades de grups de meditació i de catequesi, escoltes, esplais i de famílies senceres que volen passar-hi el dia al bell mig de la natura i, si s’escau, cantant els seus “goigs” a l’actual imatge que presideix l’altar, obra de Lola Pons. 

Us heu fet contempladora / des del bell turó elevat / per ser nostra protectora / contra tota tempestat

Pere Reixach

Comparteix

Contingut relacionat