28 de gener de 2023

Les males companyies

Jesús envoltat de dones - Il·lustració de Dan Burr
Jesús envoltat de dones - Il·lustració de Dan Burr

Els qui teniu fills o filles segur que alguna vegada us heu  amoïnat per les amistats que freqüenten. I sovint potser haureu constatat quan de mal poden fer les males companyies. Però probablement com a cristians  poques vegades heu tingut present de qui s’envoltava el nostre Mestre, Jesús de Natzaret. 

Fixem-nos en l’evangeli de Lluc, un itinerari que comença a Galilea i acaba a Jerusalem. Galilea, el lloc de la casa i la família, el lloc de la tradició. Jerusalem, el lloc de la nova família, el Regne. Recordem les dures paraules de Jesús: “Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble  meu.” (Lc 14, 26). El Mestre convida a deixar la seguretat de la família, del poble  i de les riqueses per seguir-lo. ¿En companyia de qui? 

En primer lloc, els homes que el segueixen deixen el seu lloc social privilegiat  que tenien com a homes en el grup familiar per estar en un espai poc masculí,  sense possibilitats d’exercir el poder sobre dones i nens, tal com feien en els  grups familiars del seu temps. Per a la cultura antiga, un home sense fills era un  fracàs. Jesús s’envolta doncs d’homes estranys. 

També camina cap el Regne envoltat d’infants: “Deixeu estar els infants: no els  impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.” (Mt  19,14). I també: “Us ho asseguro: si no torneu a ser com els infants, no entrareu  pas al Regne del cel” (Mt 18,3). Trobem afirmacions semblants a Marc i a Lluc.  Els infants en la societat del segle I estaven al final de l’escala social, per  sota dels esclaus i les dones. Per tant, Jesús valora per al Regne aquells que es fan com infants, com als últims, com als sense valor. 

Parla també dels eunucs, que algunes traduccions converteixen en “els qui no  es poden casar”. Diu: “però n’hi ha que renuncien a casar-se per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui”. (Mt  19,12). En aquell temps hi havia els seguidors de la deessa Cibeles, els “galli”, que eren eunucs i recorrien els pobles demanant almoina. Tenien mala fama, i la gent els anomenava efeminats o mig-homes. Tant Jesús com els qui l’escoltaven els coneixien perfectament. I Jesús els valora. Més homes rars que conformen les companyies de Jesús. 

Jesús també lloa les dones estèrils, un grup social profundament marginat en la  societat palestina del seu temps, una vergonya social semblant a la dels eunucs:  “Perquè venen dies que la gent dirà: “Sortoses les qui no tenen fills, les entranyes  que no han engendrat i els pits que no han criat!” (Lc 23,29). 

Sembla doncs que Jesús valora especialment els eunucs, les dones estèrils i els nens, és dir, tots aquells que no exerceixen el rol masculí del seu temps: el de  pare, marit, subministrador de recursos i persona al càrrec de la casa i dels que  hi viuen. Jesús es presenta sense casa, sense grup familiar, privat del seu rol de cap de família o de fill en un grup familiar. No era un “home de veritat”, estava “fora de lloc”. Ell i tots els que el seguien. Sembla que Jesús vulgui posar en pràctica una altra forma de ser masculí, amb uns valors nous no associats a  l’ideal de la masculinitat de la Galilea del segle I. 

Però Jesús no camina sol. Els relats evangèlics parlen també de “les dones” que  acompanyen Jesús a Galilea i pugen amb ell a Jerusalem. Són elles  precisament, i no els homes, les que són presents a la creu, al sepulcre i en la  tomba buida. Les dones que envolten a Jesús poden definir-les com a marginals, perquè no són ni filles verges, ni esposes respectables ni mares de fills legítims. Dones sense fills o sense esposos, vídues, divorciades o que no es volien tornar a casar. Unes dones que, paradoxalment, cent anys més tard, l’autor de les cartes pastorals no dubtaria en criticar. Unes dones que, com els homes que seguien Jesús, estaven fora de lloc, fora del grup familiar, fora del poble, fora del sistema. 

Recordem finalment amb qui menja Jesús. Sembla probable que ho fes amb recaptadors d’impostos i amb pecadors i sembla que Jesús, com en la dita de l’eunuc, agafa aquest “insult” que li volen fer i li dona la volta, per demostrar novament els límits oberts del seu Regne. Ser eunuc, borratxo o golut significava transgredir els límits, posar-se fora del mapa social. I Jesús ho va acceptar i ho va practicar. 

Comparteix

Contingut relacionat