4 de febrer de 2023

¿Neutralitat?

Lukas Avendaño, Muxe Contemporary Performance Art de Tehuantepec, México - Wikimedia Commons
Lukas Avendaño, Muxe Contemporary Performance Art de Tehuantepec, México - Wikimedia Commons

“Si ets neutral en situacions d’injustícia, has escollit el costat de l’opressor. Si un elefant trepitja la cua d’un ratolí i dius que ets neutral, el ratolí no apreciarà la teva neutralitat.”

Desmond Tutu

Començo amb aquesta frase del bisbe sud-africà per explicar-vos un fet que, per molt usual que sigui, em segueix semblant greu. M’explico.

Una prèvia. Moltes de vosaltres sabeu que el món universitari es refereix a ell mateix com a “l’acadèmia”. Sovint s’atribueix a “l’acadèmia” la neutralitat, de manera que vol fer creure que quan se segueix el mètode científic en el marc de “l’acadèmia”, les coses són tal com explica l’acadèmic, sense cap possible biaix ideològic. (Bé, de fet això només s’ho creuen els “acadèmics” més “patilleros”. Els més seriosos són ben conscients, i a voltes ho expliquen, que el mètode científic mai no és neutral.)

Imaginem ara un treball d’investigació sobre l’Holocaust, la persecució i quasi aniquilació del poble jueu durant la primera meitat del segle XX a la major part d’Europa, amb la complicitat de moltíssima gent. Com sabreu, hi ha una part de “l’acadèmia” que des de llavors insisteix en que aquesta aniquilació no va existir, o que en tot cas ha estat una exageració del lobby jueu per aconseguir ves a saber quins beneficis en forma d’estat propi, per exemple. Imaginem que l’investigador exposa amb “neutralitat” tant els testimonis de les víctimes i d’alguns dels seus botxins com els corrents negacionistes, que neguen l’existència de milions de víctimes. L’investigador cita bibliografia tant d’un cantó com de l’altre, perquè creu que amb això és “neutral” i que no fa altra cosa que seguir el mètode científic. ¿El treball resultant serà digne de “l’acadèmia” i del mètode científic? Segurament. ¿Es podrà considerar èticament acceptable? Jo crec que no. ¿I des de la perspectiva cristiana? Jo crec que es pot considerar clarament anti-evangèlic, perquè no pren partit pels més febles, per les víctimes, tal com ens diuen els Evangelis que feia Jesús de Natzaret.

Fa un parell d’anys us explicava que la prestigiosa revista de teologia Concilium, de l’orde dels dominics, fundada entre altres per Ives Congar, Hans Kung i Karl Rahner, va dedicar el seu monogràfic de novembre de 2019 a “Teologías queer: devenir el cuerpo queer de Cristo”. Tot i ser una revista de debat teològic, pertanyent per tant a “l’acadèmia”, al seu director no se li va acudir encarregar ni un sol article a donar una visió “neutral”, donant veu als qui neguen la visió queer del gènere i la sexualitat. Ans al contrari, tots els articles prenien partit per l’emancipació, per l’alliberament, per l’empoderament de les minories sexuals i de gènere. Tot això malgrat que el Vaticà només dona veu als partidaris de restringir drets d’aquest col·lectiu de persones.

Tot això us ho explico perquè fa uns mesos una revista catalana dedicada a debatre qüestions de vida cristiana va dedicar el seu número al tema “Gènere i pandèmia”. He de confessar que, coneixent els antecedents d’aquesta revista, vaig pensar, il·lús, que per fi arribava aquí l’aire de renovació teològica del papa Francesc. La revista va incloure un article d’un capellà que pretenia donar una visió “científica i neutral”, farcida de bibliografia, sobre les relacions entre persones del mateix sexe en les esglésies cristianes. Fidel al mètode científic, el bon home dona veu tant als botxins com a les víctimes (recordant el que he explicat al començament pel que fa al poble jueu). Perquè, no ens enganyem, negar el dret a una vida sexual plena, negar el dret a una identitat de gènere, a les persones, no és altra cosa que una agressió, un intent d’aniquilar (quasi físicament, perquè estem parlant de cossos!) un col·lectiu determinat. Com abans, em pregunto, ¿l’article és digne del mètode científic i de “l’acadèmia”? Segurament. ¿Es pot considerar èticament acceptable? Jo crec que no. ¿I des de la perspectiva cristiana? Doncs crec que es pot considerar clarament anti-evangèlic perquè no pren partit per les víctimes, pels més febles, com feia Jesús.

Així doncs, un article així seria acceptable en un context únicament acadèmic i científic, sempre que l’autor reconegués que era conscient que la seva neutralitat era només aparent. Però en el context d’una revista de presentació de qüestions de vida cristiana, adreçada a un públic ampli, no és acceptable presentar en igualtat corrents i opinions opressores i alliberadores, perquè, com diu Desmond Tutu “has escollit el costat de l’opressor”.

Comparteix

Contingut relacionat