4 de febrer de 2023

“Out in Church”, per una Església sense por

Out in Church
Out in Church

Amb aquest títol, més d’un centenar de persones contractades per l’Església catòlica alemanya (des de professorat fins a músics, passant per personal administratiu, treballadors socials, monges, capellans i religiosos) han “sortit de l’armari” i han fet públic un manifest a finals de gener d’enguany. En anglès, sortir de l’armari es diu “to out (of the closet)”, d’aquí el “Out in Church”, “sortir de l’armari en l’Església”.

En el context de l’Església catòlica, un gest així suposa un risc considerable, amb conseqüències greus que poden arribar, tal com hem vist massa sovint, fins a l’acomiadament i la ruïna professional. El “modus operandi” eclesiàstic normalment condemna i avergonyeix les persones LGTBI que estan al servei de l’Església catòlica i dificulta la seva sortida de l’armari. Amb la iniciativa “Out in Church” aquestes persones volen refer la credibilitat de la institució (en declivi a la major part d’Europa) i el seu respecte pels drets humans.

El seu manifest demana, entre altres coses, revisar els ensenyaments doctrinals difamatoris sobre gènere i sexualitat i prendre com a base les investigacions teològiques i de les ciències humanes. També demanen canviar la legislació laboral de l’Església, per tal que viure segons l’orientació sexual i la identitat de gènere de cadascú, fins i tot en parella o en matrimoni civil, no porti a l’exclusió de tasques i càrrecs o a l’acomiadament. Finalment, proposen que l’Església faci visible i celebri en rituals i sagraments que les persones i parelles LGTBI són beneïdes per Déu.

Les reaccions no s’han fet esperar. I totes a favor. Primerament, diversos bisbes alemanys, com el d’Aquisgrà, el d’Hamburg i el d’Osnabrück, que destaquen el coratge d’aquestes persones i afirmen, per exemple, que “una Església on la gent ha d’amagar la seva orientació sexual, no pot estar en l’esperit de Jesús”, o que “en el marc del camí Sinodal, cal reformular la moral sexual i la legislació laboral de l’Església”. Fins i tot el bisbe Helmut Dieser d’Aachen, parlant en nom de la Conferència Episcopal Alemanya va dir: “Ningú no pot ser discriminat ni degradat ni criminalitzat a causa de la seva orientació sexual o identitat de gènere”.

Les carmelites vedrunes d’Europa han publicat en la seva web un article amb el títol “Gràcies, creients LGTB alemanys”, que acaba així: “En aquests temps en què se’ns va preguntant per al Sínode sobre l’Església que volem, un dels meus desigs és que s’escolti la Paraula de Déu des de la seva arrel i es reconegui la diversitat de la nostra Església, de la que formen part persones hetero i homosexuals”.

Finalment, el president dels bisbes europeus, el cardenal de Luxemburg Jean-Claude Hollerich, en una entrevista a la cadena KNA, va donar suport a la campanya alemanya, va apostar per “una revisió fonamental” de la doctrina catòlica sobre la homosexualitat, perquè “el fonament sociològic-científic d’aquest ensenyament ja no és cert”. També va afirmar que “és un error acomiadar treballadors en l’Església pel fet de ser gais”.

En el nostre país, només s’han adherit públicament aquesta iniciativa Pedro Castelao, professor d’Antropologia Teològica de Comillas, el jesuïta José María Rodríguez Olaizola i la teòloga Cristina Inogés. (Recordem que fou ella qui va fer la conferència inicial del Sínode a Roma, convidada pel papa Francesc).

No puc estar-me de comentar-vos que a mitjans de febrer va començar el projecte “Diversus-Diversitas”, en el si de la comunitat “Som Cristians”. El projecte vol respondre “en cristià” a la realitat de la diversitat familiar, sexual i de gènere. Per fi una comunitat cristiana no LGTBI vol treballar cristianament la diversitat LGTBI!

Com podeu comprovar, a Europa tot es mou. Excepte a les espanyes (Catalunya inclosa), en què segueix imperant un silenci sepulcral. Tanmateix jo segueixo creient en la resurrecció.

Comparteix

Contingut relacionat